viernes, 9 de agosto de 2019

DE LES VOLTES DE SUOR

Imagen FB de Pere Bessó





DE LES VOLTES DE SUOR




We will survive of us is love.
Philip Larkin




De las voltes de suor al pit l’ull que curulla el porus trencat del xiuxiueig de tendresa que bese en les teues randes: d’aquell temps només resta l’espill del record d’un hivern de mossos o aquest altre infinit de trasbalsaments febrils (excepte la claredat de tile que avui vivim) polsa l’instant inversemblant el vocable obscé cabotejant en la pell o l’eixam d’aquellas pol·lucions de nacre a l’altura del melic.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DE LAS BÓVEDAS DE SUDOR




We will survive of us is love.
Philip Larkin




De las bóvedas de sudor en el pecho el ojo que colma el poro roto del murmullo de ternura que beso en tus encajes: de aquel tiempo sólo queda el espejo del recuerdo de un invierno de mordiscos o ese otro infinito de trasiegos febriles (salvo la claridad de tile que hoy vivimos) pulsa el instante inverosímil el vocablo obsceno cabeceando en la piel o el enjambre de aquellas poluciones de nácar a la altura del ombligo.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

D’ANTUVI ELS TEUS LLAVIS

Imagen FB de Pere Bessó





D’ANTUVI ELS TEUS LLAVIS




D’antuvi els teus llavis deturats en els llampecs vermells
del cerç en el litoral dolç de l’absolut
(bé ho sabia en la teua mirada oferida en el meu pit de felicitat)
Era sempre com la pluja primera reunida i intacta en la persiana
d’aquell ofici de pluja inestroncable
En aquelles veredes la fusta dels nostres cossos el calze
del teu sexe invocant l’alba els portals curullats d’ocells
la promesa resplendent de la teua dansa venturosa de sons
la humitat rural de les nostres finestres
De bell antuvi —ho sabérem— la demència naixent dels ulls
enmig de la brisa la llum del pa i el peix de les mans suau
damunt dels teus pits blaus gegantesc com un psalm
(però el país ens tornà obscurs raonablement obscurs
a la taula obscurs como el vímet sols d’un llibre de cendra.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EN UN PRINCIPIO TUS LABIOS




En un principio tus labios detenidos en los relámpagos rojos
del cierzo en el litoral dulce del absoluto
(bien lo sabía en tu mirada ofrecida en mi pecho de felicidad)
Era siempre como la lluvia primera reunida e intacta en la persiana
de aquel oficio de lluvia irrestañable
Sobre aquellas veredas la madera de nuestros cuerpos el cáliz
de tu sexo invocando el alba los portales colmados de pájaros
la promesa resplandeciente de tu danza venturosa de sonidos
la humedad rural de nuestras ventanas
En un principio —lo supimos— la demencia naciente de los ojos
en medio de la brisa la luz del pan y el pez de las manos suave
sobre tus pechos azules gigantesco como un salmo
(pero el país nos volvió oscuros razonablemente oscuros
en la mesa oscuros como el mimbre soles de un libro de ceniza.)

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

jueves, 8 de agosto de 2019

BIOGRAFIA DEL TEMPS

Imagen FB de Pere Bessó






BIOGRAFIA DEL TEMPS




Al nostre país la llibertat la disfressem de nens amb ales després de tot és un enganyós intent de suplantar la gàbia de violència en què vivim en aquest morir inestroncable tots els dies (A vegades ens la creiem de tant de repetir-la), encara que la bèstia ens agenolle com un absurd: sempre davant de l’espill la desmesura dels cementiris aquesta estranya música de riu dolorit o aquesta sempre historia empolsegada als ulls indicible quan esbufega en els ossos.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




BIOGRAFÍA DEL TIEMPO




En nuestro país la libertad la disfrazamos de niños con alas después de todo es un engañoso intento por suplantar la jaula de violencia en que vivimos en este morir irrestañable todos los días (A veces nos la creemos de tanto repetirla) aunque la bestia nos arrodille como un absurdo: siempre frente al espejo la desmesura de los cementerios esa extraña música de río dolorido o esta siempre historia despolvoreada en los ojos indecible cuando resuella en los huesos.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga


EM PARLES DEL SOMNI

Imagen FB de Pere Bessó





EM PARLES DEL SOMNI




Em parles del somni com a embriaguesa de distàncies i rodalies
(però la vida no ho és molt menys una eternitat)
Has de sentir-me quan te reinvente en les vesprades
lluny de les vetlades que trenquen la quietud sense apedaçar-la
Has de cobrir la pols de la meua ànima remeiar la llum de les espelmes
cobrir cada parrac de la meua ombra
Besa’m tot i que el crepuscle estiga dessagnant-se
Abriga’m en l’edat que inventem (després de tot la vida
és només faula o lament o bon auguri o màscara)

Em parles del somni. Es pot en aquest país somiar amb la tendresa?
De sobte només vull recordar els teus carrers i els dies de jove
espill i aquella demència de ser la mateixa carn en el foc
Em parles del somni
Em parles del somni quasibé com una promesa de trens o vaixells.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ME HABLAS DEL SUEÑO




Me hablas del sueño como embriaguez de distancias y cercanías
(pero la vida no lo es mucho menos una eternidad)
Debes oírme cuando te reinvento en las tardes
lejos de los velorios que rompen la quietud sin remendarla
Debes cubrir el polvo de mi alma remediar la luz de las velas
cubrir cada harapo de mi sombra
Bésame aun cuando el crepúsculo esté desangrándose
Abrígame en la edad que inventamos (después de todo la vida
es sólo fábula o lamento o buen augurio o máscara)

Me hablas del sueño ¿se puede en este país soñar con la ternura?
De pronto sólo quiero recordar tus calles y los días de joven
espejo y aquella demencia de ser la misma carne en el fuego
Me hablas del sueño
Me hablas del sueño casi como una promesa de trenes o barcos.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga