ONATGE
La sal cintra en les aigües aquest
onatge perpetu de la història:
Aguts hiverns, hostils ports, gavines
innombrables damunt de la pell.
(A tot arreu les calamarses de la indiferència fan
la seua),
ací no és l’excepció, ací la soledat
esguita com campanar
de poble la nit llarga dels himnes.
—Ja he acumulat ombrívoles paraules i
opaques memòries.
En quina finestra reduesc les
distàncies de la tendresa?
Les mortalles multipliquen els grocs
entrebancs de la resignació.
L’embull d’ombres s’ensopega en els
espills: ara només espere
que acabe aquest viatge, les pors
s’aguditzen davant del crit sord
del vent, davant dels diferents
aprenentatges de la inclemència.
Barataria, 2014
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
OLEAJE
La sal cimbra en las aguas ese oleaje
perpetuo de la historia:
Agudos inviernos, hostiles puertos,
gaviotas innombrables sobre la piel.
(En todas partes los granizos de la indiferencia
hacen lo suyo),
aquí no es la excepción, aquí la
soledad salpica como campanario
de pueblo la noche larga de los
himnos.
—Ya he acumulado sombrías palabras y
opacas memorias.
¿En qué ventana acorto las distancias
de la ternura?
Las mortajas multiplican los
amarillos tropiezos de la resignación.
La maraña de sombras trastabilla en
los espejos: ahora sólo espero
que termine este viaje, los miedos se
agudizan frente al grito sordo
del viento, frente a los distintos
aprendizajes de la inclemencia.
Barataria, 2014
.
Del libro: Primavera de arcilla
©André Cruchaga
