miércoles, 15 de septiembre de 2021

RESUM │ RESUMEN

 

Imagen Pinterest


RESUM

 

 

Aquel que tiene dentro de su garganta días;

lleva bajo del párpado el grano de las noches.

Vicente Basso Maglio

 

 

En cada porus resumim la pluja i la seua neteja d’al•leluies.

Som viatgers en l’alforja dels records,

amos d’hostatges i aliances, eternes mans d’espines,

éssers d’ulls inconclusos en aquesta porta cap inexplicables

epifanies: el fluir té també mirades de nostàlgia,

l’ocell de ensueño enmig del bosc,

la nit que es fa un dilema de moll,

l’ull de la pressa que lluita amb la seua bogeria.

En el tapís de les fredes combustions,

ens guarda l’atzar del dia i les seues foscors: s’endinsa el clau

de les absències, el buit de gola de l’inesgotable,

el núvol desordenat i anònim de l’horitzó.

Ningú no sap que entre les hores mortes dels jardins

duem inventariant tots els naufragis,

aquestes errades que bufen en l’alè i els nostres ossos.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

RESUMEN

 

 

Aquel que tiene dentro de su garganta días;

lleva bajo del párpado el grano de las noches.

Vicente Basso Maglio

 

 

En cada poro resumimos la lluvia y su limpieza de aleluyas.

Somos viajeros en la alforja de los recuerdos,

dueños de hospedajes y alianzas, eternas manos de espinas,

seres de ojos inconclusos en esa puerta hacia inexplicables

epifanías: el fluir tiene también miradas de nostalgia,

el pájaro de ensueño en medio del bosque,

la noche que se hace un dilema de muelle,

el ojo de la prisa que lucha con su locura.

En el tapiz de las frías combustiones,

nos guarda el azar del día y sus oscuridades: se adentra el clavo

de las ausencias, el vacío de garganta de lo inagotable,

la nube desordenada y anónima del horizonte.

Nadie sabe que entre las horas muertas de los jardines,

llevamos inventariando todos los naufragios,

esas erratas que soplan en el aliento y nuestros huesos.

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga


No hay comentarios: