miércoles, 23 de septiembre de 2020

POLS DEL FOC │ PULSO DEL FUEGO

Imagen FB de Pere Bessó




POLS DEL FOC

 

 

Més enllà de la deu de riu ocult, ès el llibre dels teus ulls, aquestes ninetes de melodia que dicta el vent, la llum intensa que respira la brasa inacabada de l’ombra. Enllà dels boscos, hi ha la dolçor que arrossega una lluna primerenca al firmament. De vegades és miserable el fred a l’estany del meu pit. Després d’un sospir, calle els meus límits orbs que no abasten l’alba. El foc es revifa entre noms i illes, entre la carn i l’ànima. Tremolen els llampecs i el seu ocell ample de boca llunyana.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 


PULSO DEL FUEGO

 

 

Más allá del manantial de río oculto, está el libro de tus ojos, esas pupilas de melodía que dicta el viento, la luz intensa que respira la brasa inacaba de la sombra. Más allá de los bosques, existe la dulzura que arrastra una luna temprana sobre el firmamento. A veces es miserable el frío en el estanque de mi pecho. Tras un suspiro, callo mis ciegos límites que no alcanzan el alba. El fuego se aviva entre nombres e islas, entre la carne y el alma. Tiemblan los relámpagos y su extenso pájaro de boca lejana.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


 

No hay comentarios: