DARRERE DEL ROSTRE

Imagen FB de Pere Bessó

DARRERE DEL ROSTRE

Creuem ja el camí sense ni tan sols veure les nostres ombres: potser perquè també la boira ens esborra la corona d’espines, de la mateixa manera que la pedra es fa identitat en la nostra consciència. Hi ha territoris més enllà de l’aigua de la nit, de l’astrolabi del fred que tensa els imants, de l’ocell que sagna els seus secrets damunt de la branca de l'esbalaïment. Sempre vull oblidar els dies cremats, els dies reduïts pel tile de l’abandó, els dies que no fan cas del clamor dels buits. En el vòmit extens del desvari, els límits del pols com les parets seques del cel. Darrere del rostre, el rostre acuitant del caos i la seua mirada maldestra.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DETRÁS DEL ROSTRO

Cruzamos ya el camino sin siquiera ver nuestras sombras: acaso porque también la niebla nos borra la corona de espinas, del mismo modo que la piedra se hace identidad en nuestra conciencia. Hay territorios más allá del agua de la noche, del astrolabio del frío que tensa los imanes, del pájaro que sangra sus secretos sobre la rama del pasmo. Siempre quiero olvidar los días quemados, los días reducidos por el tile del abandono, los días que desoyen el clamor de los vacíos. En el vómito extenso del desvarío, los límites del pulso como las paredes secas del cielo. Detrás del rostro, el rostro acuciante del caos y su mirada torpe.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga