martes, 10 de marzo de 2020

CAMÍ DEL COS

Imagen FB de Pere Bessó





CAMÍ DEL COS




Mossegue el canelobre de sal de la vigília i la terra que crida en el metall de la saliva. Sóc testimoni dels vil·lans negres que es desprenen del vent de les paraules, del núvol de gossos que lladruguen en l’aridesa o del ganivet feridor que talla la roba fins a despullar la dolor. Un nus de crits amarra l’horitzó, una cadena de batecs naufraga en el buit. (Ara em toca ventar tota la meua set al vent i, si de cas, vestir-me de mudesa fins a ofegar-me.)

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CAMINO DEL CUERPO




Muerdo el candelabro de sal de la vigilia y la tierra que grita en el metal de la saliva. Soy testigo de los vilanos negros que se desprenden del viento de las palabras, de la nube de perros que ladran en la aridez o del cuchillo hiriente que corta la ropa hasta desnudar el dolor. Un nudo de gritos amarra el horizonte, una cadena de pálpitos naufraga en el vacío. (Ahora me toca aventar toda mi sed al viento y, acaso, vestirme de mudez hasta ahogarme.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

No hay comentarios: