NOMÉS ENS RESTA CAMINAR

Imagen FB de Pere Bessó

NOMÉS ENS RESTA CAMINAR

Caminar i caminar, és el que ens queda, mentre hi haja fóc: no hi ha dies que ens esperen en cada jornada, sinó la memòria davant de tant enderroc. Res no és ja cert, llevat de la tinta de les paraules en els encaixos de les lluernes, o aquella engruna d’horitzó a punt de tornar-se ocell. Aliens ja al dolor, retornem a la diafanitat de la infància.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOLO CAMINAR NOS QUEDA

Caminar y caminar, es lo que nos queda, mientras haya fuego: no hay días que nos esperen en cada jornada, sino la memoria entre tanto escombro. Nada es cierto ya, salvo la tinta de las palabras en los encajes de las luciérnagas, o aquella migaja de horizonte a punto de convertirse en pájaro. Ajenos ya al dolor, retornamos a la diafanidad de la infancia.

.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga