domingo, 29 de diciembre de 2019

BUIT DEL LLINDAR

Imagen FB de Pere Bessó





BUIT DEL LLINDAR




Desfet el buit del llindar, només l’eco d’aquella gaubança en la foscor: como un infant òbric el firmament sense llinda i així desafie la porta que mire en petri espill. (A vegades la meua boca és demència carnal, au esguitada per la rosada dels somnis, o potser absència d’aquesta llunyana bretxa de les setmanes.) Des del darrer pergamí de pell posseït, la llum ha sigut un desencontre continu: creme el pubis en la clandestinitat, potser, nòmada del meu mateix infern. Al taüt dels meus dies terrestres, la brasa tenebrosa en la gola.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VACÍO DEL UMBRAL




Deshecho el vacío del umbral, solo el eco de aquel júbilo en la oscuridad: como un niño abro el firmamento sin dintel y así desafío la puerta que miro en pétreo espejo. (A veces mi boca es demencia carnal, ave salpicada por el rocío de los sueños, o tal vez ausencia de esa lejana brecha de las semanas.) Desde el último pergamino de piel poseído, la luz ha sido un desencuentro continuo: quemo el pubis en la clandestinidad, acaso, nómada de mi propio infierno. En el ataúd de mis días terrestres, la brasa tenebrosa en la garganta.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: