jueves, 21 de noviembre de 2019

HEM TORNAT A VAGAREJAR

Imagen FB de Pere Bessó





HEM TORNAT A VAGAREJAR




Hem tornat a vagarejar entre fantasies torturades i dies de fred.
Tot és diferent ara quan respirem aquestes vells carrers,
que gemegaren entre nosaltres i cremaren de volença;
el temps se’ns ha anat amb la urgència de la fluïdesa, sense objecció.
Recorde aquest llenç verd i groc del David Comunity Park
i les pocions de llum del Sherwood Park.
Ací ni tan sols les insinuacions de l’oblit, sinó l’espill
de música de la set damunt de la molsa i la reguera de fulles.
De tot aquell hivern en aquesta ciutat, el record visible
                                 entre les meues mans i els esgarraps d’infinit.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





HEMOS VUELTO A DEAMBULAR




Hemos vuelto a deambular entre fantasías torturadas y días de frío.
Todo es diferente ahora cuando respiramos esas viejas calles,
que gimieron entre nosotros y ardieron de querencia;
el tiempo se nos ha ido con la urgencia de la fluidez, sin reparo.
Recuerdo ese lienzo verde y amarillo del David Comunity Park
y las pócimas de luz del Sherwood Park.
Ahí ni siquiera las insinuaciones del olvido, sino el espejo
de música de la sed sobre el musgo y el reguero de hojas.
De todo aquel invierno en esa ciudad, el recuerdo visible
                                 entre mis manos y los rasguños de infinito.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: