CONTINUES ACÍ EN EL SILENCI

Imagen FB de Pere Bessó

CONTINUES ACÍ EN EL SILENCI

Continues ací en el silenci d’uns ulls extints en un gastat fullatge d’ales entre l’argila corcada del fred: la mosca de la deixadesa brunzeix en les dures flors del paviment en l’ull de fòsfor dels dies la tempesta de la fusta i els cementiris la cripta solitària de la boca els somnis durs del penyal i aquell sol isolat a vegades un punyal que dringa en els buits de l’ànima. Al costat dels meus ulls ha quedat la tomba dessagnada de la corona d’espines i la soledat enmig dels meus punys.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SIGUES AHÍ EN EL SILENCIO

Sigues ahí en el silencio de unos ojos extintos en un gastado follaje de alas entre la arcilla carcomida del frío: la mosca del desaliño zumba en las duras flores del pavimento en el ojo de fósforo de los días la tempestad de la madera y los cementerios la cripta solitaria de la boca los sueños duros del peñasco y aquel sol íngrimo a veces un puñal que tintinea en los vacíos del alma. Junto a mis ojos ha quedado la tumba desangrada de la corona de espinas y la soledad en medio de mis puños.

.
Del libro: ‘Metáfora del desequilibrio’, 2019

©André Cruchaga