jueves, 5 de septiembre de 2019

EN L’INTERIOR DEL SOMNI

Imagen FB de Pere Bessó





EN L’INTERIOR DEL SOMNI




En l’interior del somni la pluja inesperada i la seua navalla de trens
i el seu espill desmanegat de fangars
i la seua barreja de llibertat i temps en la consciència
i el seu cos assetjant com la llum opaca desanada per dins
i la seua vella sospita d’Èdip en la cirurgia del coixí
A les monedes del trenc d’alba l’ull del cerç mig mirant
el guix d’aigua que esborra la dansa de les burilles
Ací la banda del fred i sense cortines
Viure fins al curull amb els pantalons negres de setmanes
de dol al punt de ser el promptuari de la nit
o els mesos amb estadístiques sospitoses dels desapareguts
o la llum tova en litorals sense sentit al marge dels ulls
oberts d’una mosca infinita
En l’interior del somni fan mal els jardins i les excavacions
Fan mal la mateixa taula i el mateix plat de la sospita
Fa mal la fosca rialla del país i la seua florida dentadura de postal
.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN EL INTERIOR DEL SUEÑO




En el interior del sueño la lluvia inesperada y su navaja de trenes
y su espejo desgarbado de lodazales
y su mezcla de libertad y tiempo en la conciencia
y su cuerpo asediante como la luz opaca desandada por dentro
y su vieja sospecha de Edipo en la cirugía de la almohada
En las monedas del amanecer el ojo del cierzo medio mirando
la tiza de agua que borra la danza de las colillas
Aquí el lado del frío y sin cortinas
Vivir hasta el hartazgo con los pantalones negros de semanas
de luto al punto de ser el prontuario de la noche
o los meses con estadísticas sospechosas de los desaparecidos
o la luz hueca en litorales sin sentido al margen de los ojos
abiertos de una mosca infinita
En el interior del sueño duelen los jardines y las excavaciones
duele la misma mesa y el mismo plato de la sospecha
Duele la oscura risa del país y su mohosa dentadura de postal.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: