domingo, 22 de septiembre de 2019

CAVALL DEL CREPUSCLE

Imagen FB de Pere Bessó





CAVALL DEL CREPUSCLE




Al damunt del cavall del crepuscle aquell fullatge d’ombres agrupades en les meues temples i el seu sobtat barret de foscor: en el mentó de l’ocell la cendra que escapa dels espills trencat com les butxaques de les finestres (a estones només els cascos que s’acosten a l’oïda per a desembocar en el fàstic a estones l’ahir i el pinzell de les teues cuixes i la terra abrusada del degoteig.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





CABALLO DEL CREPÚSCULO




Sobre el caballo del crepúsculo aquel hojerío de sombras agrupadas en mis sienes y su repentino sombrero de oscuridad: en el mentón del pájaro la ceniza que escapa de los espejos rota como los bolsillos de las ventanas (a ratos sólo los cascos que se acercan al oído para desembocar en el hastío a ratos el ayer y el pincel de tus muslos y la tierra abrasada del goteo.)
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: