PEIX DE SANG

Imagen FB de Pere Bessó

PEIX DE SANG

Ací el peix de sang a la cassola de la nit o l’ocell del crit a les ratlles del quadern dels cadàvers cada vegada més les parets despinten els meus ulls per uns altres colors a vegades és violenta cada ensopegada davant del brunzit de la pobresa o els trets que expiren en la gola: el país coixeja des d’abans de la meua infància llits buits i desterraments en la meua boca el nus cec que s’estén fins als genolls: ara sé que els trens creuen tota aquesta geografia de cases fantasmes aquells trens que alegraven els diumenges de la meua infància.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PEZ DE SANGRE

Aquí el pez de sangre en la cacerola de la noche o el pájaro del grito en los renglones del cuaderno de los cadáveres cada vez las paredes despintan mis ojos por otros colores a veces es violento cada tropiezo frente al zumbido de la pobreza o los balazos que expiran en la garganta: el país cojea desde antes de mi infancia camas vacías y destierros en mi boca el nudo ciego que se extiende hasta las rodillas: ahora sé que los trenes cruzan toda esa geografía de casas fantasmas aquellos trenes que alegraban los domingos de mi infancia.

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga