Imagen FB de Pere Bessó
TRAVESSIA DEL DESEQUILIBRI
Em trobe ací bategant en l’anatomia
absurda de la llum i el seu univers
de ferides: cada vegada s’imposen els flascons del dubte
i la història de sang del temps transcorregut
Sempre una gota de remolí es rebel·la en la consciència
Unes golfes que freguen les precarietats de la pell (trossets
de pols llepen els porus de les paraules aquest dolor que se solapa
en les mans i finalment tempteja el caos)
Em trobe ací amb una llàgrima de prostíbul dissecada en la cara
Em trobe ací amb caragols buits electrocutats pel pànic
Em trobe ací damunt de la mateixa fusta del crit de les serradores
nocturnes menjant-me els dies indecisos:
un llevataps pulcre
d’analgèsics vomita àngels amb mosques
aquests que pengen de la granera dels escombradors de la ciutat
Em trobe ací en un basar de calcetins trencats al costat d’uns gossos
que escodrinyen el fem inexplicablement
enmig d’algunes deixalles del país els somnis de paper
i les paraules tòxiques que mullen com l’orina o un escopinada.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
de ferides: cada vegada s’imposen els flascons del dubte
i la història de sang del temps transcorregut
Sempre una gota de remolí es rebel·la en la consciència
Unes golfes que freguen les precarietats de la pell (trossets
de pols llepen els porus de les paraules aquest dolor que se solapa
en les mans i finalment tempteja el caos)
Em trobe ací amb una llàgrima de prostíbul dissecada en la cara
Em trobe ací amb caragols buits electrocutats pel pànic
Em trobe ací damunt de la mateixa fusta del crit de les serradores
nocturnes menjant-me els dies indecisos:
un llevataps pulcre
d’analgèsics vomita àngels amb mosques
aquests que pengen de la granera dels escombradors de la ciutat
Em trobe ací en un basar de calcetins trencats al costat d’uns gossos
que escodrinyen el fem inexplicablement
enmig d’algunes deixalles del país els somnis de paper
i les paraules tòxiques que mullen com l’orina o un escopinada.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
TRAVESÍA DEL DESEQUILIBRIO
Estoy aquí latiendo en la anatomía absurda de la luz y
su universo
de heridas: cada vez se imponen los frascos de la duda
y la historia de sangre del tiempo transcurrido
Siempre una gota de torbellino se rebela en la conciencia
Un desván que roza las precariedades de la piel (pedacitos
de polvo lamen los poros de las palabras este dolor que se solapa
en las manos y al cabo tantea el caos)
de heridas: cada vez se imponen los frascos de la duda
y la historia de sangre del tiempo transcurrido
Siempre una gota de torbellino se rebela en la conciencia
Un desván que roza las precariedades de la piel (pedacitos
de polvo lamen los poros de las palabras este dolor que se solapa
en las manos y al cabo tantea el caos)
Estoy aquí con una lágrima de prostíbulo disecada en
la cara
Estoy aquí con caracoles huecos electrocutados por el pánico
Estoy aquí sobre la misma madera del grito de los aserraderos
nocturnos comiéndome los días indecisos:
un sacacorchos pulcro
de analgésicos vomita ángeles con moscas
esos que cuelgan de la escoba de los barredores de la ciudad
Estoy aquí con caracoles huecos electrocutados por el pánico
Estoy aquí sobre la misma madera del grito de los aserraderos
nocturnos comiéndome los días indecisos:
un sacacorchos pulcro
de analgésicos vomita ángeles con moscas
esos que cuelgan de la escoba de los barredores de la ciudad
Estoy aquí en un bazar de calcetines rotos junto a
unos perros
que escudriñan el estiércol inexplicablemente
En medio de algunos desperdicios del país los sueños de papel
y las palabras tóxicas que mojan como la orina o un escupitajo.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
que escudriñan el estiércol inexplicablemente
En medio de algunos desperdicios del país los sueños de papel
y las palabras tóxicas que mojan como la orina o un escupitajo.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario