jueves, 11 de julio de 2019

MIRATGE CRUCIAL

Imagen FB de Pere Bessó




MIRATGE CRUCIAL




Sempre fa olor allà al mar agitat de les gavines. Al murmuri atroç
i fumejant de l’escuma. Al darrer minut de la sal diluïda.
Puja i baixa l’ombra de l’escuma.
El lletreig dels penyals, desgasta la meua boca efímera, l’orgasme
polsant dels corals,
la sufocació del cos a l’hora dels desajustaments hormonals.
Cap als raconets de la respiració, la tomba de pedra
dels vaixells, i la darrera queixalada.
A vegades només semble un navegant solitari de la desmemòria.
La meua sort crema en les aigües gelades de la desmesura, en la nit
que em bufeteja i torna moradenques les meues temples.
Sempre resulta estrany el càncer de la tristesa i la seua manca de vergonya.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ESPEJISMO CRUCIAL




Siempre huele allí al mar agitado de las gaviotas. Al rumor atroz
y humeante de la espuma. Al minuto último de la sal diluida.
Sube y baja la sombra de la espuma.
El deletreo de los peñascos, desgasta mi boca efímera, el orgasmo
pulsante de los corales,
el sofoco del cuerpo a la hora de los desajustes hormonales.
Hacia los pequeños rincones de la respiración, la tumba de piedra
de los barcos, y la dentellada postrera.
A veces sólo parezco un navegante solitario de la desmemoria.
Mi suerte arde en las aguas heladas de la desmesura, en la noche
que me abofetea y amorata mis sienes.
Siempre resulta extraño el cáncer de la tristeza y su descaro.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: