miércoles, 19 de junio de 2019

PAISATGE DEL NO-RES

Imagen FB de Pere Bessó






PAISATGE DEL NO-RES




Nada es la vida
Sino un grito de antesala
Vicente Huidobro




A vegades en el pitjor de la pèrdua, un vil·là és l’avantsala del vol. Així ho diu la sang i la respiració de les bugaderies. Una gota de pluja és perdurable en el sens fi de la nuesa. Al final és la faula de sempre: la vida, un deliri de sinuositat que ens ofega a cada instant. Potser una llàgrima oberta a tants cementiris. Un bram que banyega les illades, una proclama de perruques enmig de la nit. A la vista d’un cec, el món en una gàbia, o una foscor de paradís anihilat, o un bagul de denses lentituds.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PAISAJE DE LA NADA




Nada es la vida
Sino un grito de antesala
Vicente Huidobro




A veces en lo peor del extravío, un vilano es la antesala del vuelo. Así lo dice la sangre y la respiración de las lavanderías. Una gota de lluvia es perdurable en el sinfín de la desnudez. Al final es la fábula de siempre: la vida, un delirio de sinuosidad que nos ahoga a cada instante. Quizás una lágrima abierta a tantos cementerios. Un bramido que cornea los ijares, una proclama de pelucas en medio de la noche. A la vista de un ciego, el mundo en una jaula, o una oscuridad de paraíso aniquilado, o un baúl de densas lentitudes.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: