Imagen FB de Pere Bessó
PAISATGE DEL NO-RES
Nada es la vida
Sino un grito de antesala
Vicente Huidobro
Sino un grito de antesala
Vicente Huidobro
A vegades en el
pitjor de la pèrdua, un vil·là és l’avantsala del vol. Així ho diu la sang i la
respiració de les bugaderies. Una gota de pluja és perdurable en el sens fi de
la nuesa. Al final és la faula de sempre: la vida, un deliri de sinuositat que ens
ofega a cada instant. Potser una llàgrima oberta a tants cementiris. Un bram
que banyega les illades, una proclama de perruques enmig de la nit. A la vista
d’un cec, el món en una gàbia, o una foscor de paradís anihilat, o un bagul de
denses lentituds.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PAISAJE DE LA NADA
Nada es la vida
Sino un grito de antesala
Vicente Huidobro
Sino un grito de antesala
Vicente Huidobro
A veces en lo peor
del extravío, un vilano es la antesala del vuelo. Así lo dice la sangre y la
respiración de las lavanderías. Una gota de lluvia es perdurable en el sinfín de
la desnudez. Al final es la fábula de siempre: la vida, un delirio de
sinuosidad que nos ahoga a cada instante. Quizás una lágrima abierta a tantos
cementerios. Un bramido que cornea los ijares, una proclama de pelucas en medio
de la noche. A la vista de un ciego, el mundo en una jaula, o una oscuridad de
paraíso aniquilado, o un baúl de densas lentitudes.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario