CERCLE TANCAT

©Pintura de Agustín Castillo

CERCLE TANCAT

Acomodando estoy mis desengaños y el rosado
de llaga de mis falsos trajines.
César Vallejo

Envelleixen les parets al costat de l’arna. A prop del taller de les ulleres, la nit és densa i resplendeix la seua intempèrie. Tot ho depassen els llocs incerts, la maçoneria dels somnis sense indulgència per a algun miracle. La nuesa de l’embruixament tot just cert en l’animal destenyit dels ganivets. Sovint recorrem al mite per a minvar la fatalitat, o aquesta creixent mitjanit de l’estiu en el coixí. En algun cantó de l’ànima, fan mal els genolls dels morts i el renill dels pressentiments. (Al firmament, les adustes pàgines d’un desert definitiu. Sempre el no-res resulta circular en aquesta deu plural del trànsit.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CÍRCULO CERRADO

Acomodando estoy mis desengaños y el rosado
de llaga de mis falsos trajines.
César Vallejo

Envejecen las paredes junto a la polilla. Cerca al taller de las ojeras, la noche es densa y resplandece su intemperie. Todo lo rebasan los lugares inciertos, la mampostería de los sueños sin indulgencia para algún milagro. La desnudez del embrujo apenas cierto en el animal desteñido de los cuchillos. A menudo recurrimos al mito para mitigar la fatalidad, o esa creciente medianoche del estío en la almohada. En alguna esquina del alma, duelen las rodillas de los muertos y el relincho de las corazonadas. (En el firmamento, las adustas páginas de un desierto definitivo. Siempre la nada resulta circular en este manantial plural del tránsito.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

©Pintura de Agustín Castillo