viernes, 22 de marzo de 2019

URGÈNCIES DERIVADES

Imagen FB de Pere Bessó





URGÈNCIES DERIVADES




Al final del viatge, ens queda si de cas, la urgència de llevar-li el tile a les paraules: anar o tornar, abocar-se a certa decadència; mossegar les pinzellades domèstiques de la pròpia consciència, o quedar-se al brancall de la pèrdua de la nit. (Als ulls, per cert, ja no maduren les endevinalles, ni és anàfora la brisa reiterada.) En acabar el dia, hem de fer l’inventari de quant respira encara el vent. Sospite que la llum també té les seues decrepituds, de semblant manera com la brasa de sang fermentada en l’alé.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




URGENCIAS DERIVADAS




Al final del viaje, nos queda si acaso, la urgencia por quitarle el tile a las palabras: ir o regresar, asomarse a cierta decadencia; morder las pinceladas domésticas de la propia conciencia, o quedarse en la ramazón del extravío de la noche. (En los ojos, por cierto, ya no maduran los acertijos, ni es anáfora la brisa reiterada.) Al término del día, nos toca hacer el inventario de cuánto todavía respira el viento. Sospecho que la luz también tiene sus decrepitudes al igual que la brasa de sangre fermentada en el aliento.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: