FLAMA DEL DESIG

Imagen FB de Pere Bessó

FLAMA DEL DESIG

Em somorgolle en el teu tòrax amb l’instint demencial de qui busca un destí. I ací, de bocadents, esgrimesc les aigües bessones de la resurrecció: gairebé de genolls la suor de l’onatge, el turó de ventades en la boca. (Potser, hi haurà misteri quan entre les mans desapareixeran els laberints i l’espera.) En l’arcà inesgotable, els cossos obrint-se cap l’alt del desfogament.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

LLAMA DEL DESEO

Me sumerjo en tu tórax con el instinto demencial de quien busca un destino. Y ahí, de bruces, esgrimo las aguas gemelas de la resurrección: casi de rodillas el sudor del oleaje, la colina de ventarrones en la boca. (Quizás, haya misterio cuando entre las manos desaparecen los laberintos y la espera.) En el arcano inagotable, los cuerpos abriéndose hacia lo alto del desfogue.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga