BRASA DEL SUPLICI

Imagen FB de Pere Bessó

BRASA DEL SUPLICI

En el camí ens cremem baldats d’esperes. Convulsionen en l’alé els resquills del suplici i aquests colps intangibles que propicia el dubte: fet nus el camí, ens tornem, per desgràcia, éssers anònims soterrant els insomnis perennes del cos. (En algun temps, el desvetlament deixarà de ser colp per a ser només fosforescència, o ala que isca de l’inhòspit.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

BRASA DEL SUPLICIO

En el camino nos quemamos tullidos de esperas. Convulsionan en el aliento las esquirlas del suplicio y esos golpes intangibles que propicia la duda: hecho nudo el camino, nos tornamos, por desgracia, en seres anónimos soterrando los insomnios perennes del cuerpo. (En algún tiempo, el desvelo dejará de ser golpe para ser sólo fosforescencia, o ala que salga de lo inhóspito.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga