COS ETERN

Imagen FB de Pere Bessó

COS ETERN 

Meitat ombra. Meitat llum. És flauta la música que emergeix de l’eternitat del seu cos. Jo que patesc d’impaciències, només tracte de ser un altre comensal en retrospectiva.  Les urpes de la salivera sovint apleguen fins al coll. En aquell pubis de fermentacions consuetudinàries, les el·lipsis de l’arquitectura a punt de ser hecatombe en les meues mans.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ETERNO CUERPO

Mitad sombra. Mitad luz. Es flauta la música que emerge de la eternidad de su cuerpo. Yo que padezco de impaciencias, sólo procuro ser otro comensal en retrospectiva. Las garras del espumarajo a menudo llegan hasta el cuello. En aquel pubis de fermentaciones consuetudinarias, las elipsis de la arquitectura a punto ser hecatombe en mis manos.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga