lunes, 17 de diciembre de 2018

VERITAT FATIGADA

Imagen FB de Pere Bessó






VERITAT FATIGADA




El carrer de la fugacitat és una pètria veritat fatigada, Llàtzer
sense campanes, entre bruts insomnis.
En els laberints de les asimetries properes, els abocadors
i objectes com vells immobles d’aleteigs errants.
Reste conscient de les costures que sostenen el misteri,
i de les pors que propicia el tràngol de l’avidesa.
I de les mans que mai no toquen el paradís, encara que persistesca
el desig del proper hivern de corbs.
Al costat de la memòria deambulen les estacions de cendra,
les gòndoles de l’aire vespertí i la seua nuesa de trànsit.
Sempre m’il·lusiona l’absència de l’horitzó com un joc
de quimeres revelades.


Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





VERDAD FATIGADA




La calle de la fugacidad es una pétrea verdad fatigada, Lázaro
sin campanas, entre sucios insomnios.
En los laberintos de las asimetrías próximas, los vertederos
y objetos como viejos inmuebles de aleteos errantes.
Estoy consciente de las costuras que sostienen el misterio,
y de los miedos que propicia el trance de la avidez.
Y de las manos que nunca tocan el paraíso aunque persista
el deseo del próximo invierno de cuervos.
Junto a la memoria deambulan las estaciones de ceniza,
las góndolas del aire vespertino y su desnudez de tránsito.
Siempre me ilusiona la ausencia del horizonte como un juego
de quimeras desveladas.
.
Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga

No hay comentarios: