martes, 27 de noviembre de 2018

RIURE DEIXATAT

Imagen FB de Pere Bessó






RIURE DEIXATAT




De vegades només és el riure retorçat del temps. El riure que mor deixatat i derrotat. Camine entre carrers líquids i soledats humides. Camine sobre la sotsobra dels records. Camine entre un dol i un altre, com el gris dolent i dispers de la mort. Camine i ja és porfídia la meua sang derruïda. En cada ganivet de misèries es fonen les paraules, els peixos desfullats del calendari. És roig el blanc de la nit dessagnada, les violes pàl·lides de les gotes de tempesta al tòrax. A les ossades nues, el fred pur del fèretre.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




RISA DESLEÍDA




A veces sólo es la risa retorcida del tiempo. La risa que muere desleída y derrotada. Camino entre calles líquidas y húmedas soledades. Camino sobre la zozobra de los recuerdos. Camino entre un luto y otro, como el gris doliente y disperso de la muerte. Camino y ya es porfía mi sangre derruida. En cada cuchillo de miserias se derriten las palabras, los peces deshojados del calendario. Es rojo el blanco de la noche desangrada, los alhelíes pálidos de las gotas de tempestad en el tórax. En las osamentas desnudas, el frío puro del féretro.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga


No hay comentarios: