miércoles, 28 de noviembre de 2018

CIRC

Imagen FB de Pere Bessó





CIRC




En el paroxisme de la bèstia cap fam no assacia les misèries fredes d’aquests dies. Dins de la gola l’aurèola falsa del pols, l’alfabet de propers canelobres, el crit aspre del país.

Fregues les pregàries amb remotes cabelleres de cendra. Enmig de tanta foscor i enverinat l’alé, l’insomni revela circs decapitats i paradísos exorcitzats pel rovell.

En aquell lavatori, la llengua aferrada al taüt. Tota l’avidesa líquida de la roba desfeta. Tota la mendicitat real dels ulls.

Hi ha alguna cosa que estranye: la plenitud de la farsa i l’all fatal del paradís. I l’eco soterrat de la molsa.

Un arbre de asfalt remuga com el vestit punyent de les agulles de cap.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





CIRCO




En el paroxismo de la bestia ninguna hambre sacia las miserias frías de estos días. Dentro de la garganta la aureola falsa del pulso, el alfabeto de cercanos candelabros, el grito áspero del país.

Frotas las plegarias con remotas cabelleras de ceniza. Entre tanta oscuridad y envenenado el aliento, el insomnio revela circos decapitados y paraísos exorcizados por el moho.

En aquel lavatorio, la lengua aferrada al ataúd. Toda la avidez líquida de la ropa deshecha. Toda la mendicidad real de los ojos.

Hay algo que extraño: la plenitud de la farsa y el ajo fatal del paraíso. Y el eco enterrado del musgo.

Un árbol de asfalto rumia como el traje punzante de los alfileres.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga

No hay comentarios: