jueves, 18 de octubre de 2018

RIGOR MORTIS

Imagen FB de Pere Bessó





RIGOR MORTIS




Cobreix-me l’asfíxia dels dies frèvols, la nit ací reunida en el crit, les paraules seques de la ferida fangosa, el bri àrid dels rellotges amb prou feines visibles en els endurits enderrocs. Auxília’m de la fam consumint les meues precarietats, sord l’ull entre parets nues, de boca dents el present de l’abisme. (Els miratges de la inclemència venten una simfònica de sal en el meu alé ja malmés pels cascos polvoritzats de les teranyines.)

En aquesta terra escomet irremeiablement la pedra: un s’afona en la moribúndia dels jardins, o en el rigor mortis del mugró mossegat pel dolor d’un país amb prou feines visible.

—Al final, només som ombres perdudes en la fullaraca que irromp en el pit, mancades de premonicions. (Davant de l’espill s’humiteja el present i tot el que hi acumulem: alegries, embarcadors, trens. Res no cal dir davant de la caverna del dol de la música i a la polseguera que ens devora.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





RIGOR MORTIS




Cúbreme la asfixia de los días deleznables, la noche aquí reunida en el grito, las palabras secas de la herida fangosa, la árida brizna de los relojes apenas visibles en los endurecidos escombros. Auxíliame del hambre consumiendo mis precariedades, sordo el ojo entre paredes desnudas, bocabajo el presente del abismo. (Los espejismos de la inclemencia avientan una sinfónica de sal en mi aliento ya maltrecho por los cascos pulverizados de las telarañas.)

En esta tierra embiste irremediablemente la piedra: uno se hunde en la moribundia de los jardines, o en el rigor mortis del pezón mordido por el dolor de un país apenas visible.

—Al final, sólo somos sombras perdidas en la hojarasca que irrumpe en el pecho, carentes de premoniciones. (Ante el espejo se humedece el presente y todo cuanto acumulamos: alegrías, embarcaderos, trenes. Nada hay que decir ante la caverna del luto de la música y a la polvareda que nos devora.)

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga

No hay comentarios: