jueves, 5 de julio de 2018

RESPIRACIÓ AFONADA

Imagen FB de Pere Bessó






RESPIRACIÓ AFONADA




La meua ferida respira en la ventada dels cantons, fins i tot en la solapa dels discursos dolents, o en aquests traumes que no requereixen cap commiseració.

L’agonia em fa mal com els trastos trencats a la vora del meu paquet de tabac: els records sempre estan impregnats de nicotina i de cossets aferrats a la meua boca.

De vegades són només les aixelles arrugades del tràfec, de la bellesa embafadora dels horòscops, o del foc que discorre enmig dels encaixos i en acabant llangueix en la retòrica de les abstraccions.

Per cert que totes aquestes castracions són irreversibles. (L’òxid de les agulles de cap sovint és desolat.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





RESPIRACIÓN HUNDIDA




Mi herida respira en el vendaval de las esquinas, incluso en la solapa de los malos discursos, o en esos traumas que no requieren de conmiseración.

La agonía me duele como los trastos quebrados a la orilla de mi cajetilla de tabaco: siempre los recuerdos están impregnados de nicotina y de corpiños aferrados a mi boca.

A veces son sólo las axilas arrugadas del tráfago, de la belleza empalagosa de los horóscopos, o del fuego que discurre entre los encajes y luego se vuelve lánguido en la retórica de las abstracciones.

Por cierto que todas estas castraciones son irreversibles. (El óxido de alfileres suele ser desolado.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

No hay comentarios: