sábado, 7 de julio de 2018

PROLONGACIÓ DE LA FUITA

Imagen FB de Pere Bessó





PROLONGACIÓ DE LA FUITA




En la prolongació de la meua fuita, bafs sufocants com la febre del crim i el seu llit de revelacions violentes.

Ens sacsegen les maquinacions la seua ardorosa vestidura de pedres.

La demència devora sense treva cadascú dels telers de l’ambigu. (Els ulls irremeiablement emplacen la realitat.) També aquest deler dolent damunt del toll dels somnis.

De la substància de la mort embalsame el meu cadàver: la pudor exhuma l’ara dels espills evasius del sanglot.

Avance cec amb el parrac de la meua pell al coll. Ací es desfà l’única nuesa possible.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PROLONGACIÓN DE LA FUGA




En la prolongación de mi huida, vahos sofocantes como la fiebre del crimen y su lecho de violentas revelaciones.

Nos sacuden las maquinaciones y su ardorosa vestidura de piedras.

La demencia devora sin tregua cada uno de los telares de lo ambiguo. (Los ojos irremediablemente emplazan la realidad.) También esa delicia doliente sobre el charco de los sueños.

De la sustancia de la muerte embalsamo mi cadáver: el ijillo exhuma el altar de los espejos evasivos del sollozo.

Avanzo ciego con el harapo de mi piel a cuestas. Ahí se deshace la única desnudez posible.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

No hay comentarios: