sábado, 30 de junio de 2018

COS SENCER

Imagen FB de Pere Bessó





COS SENCER




De vegades ens perdem enmig de fetitxes i, fins i tot, de cadàvers embalsamats: de biaix apartem les palpebres del minotaure difús de la boira.

Sempre l’habitació està feta de ràfegues i itineraris: la febre té la urgència de les andanes. (Ens plou la follia com una brasa d’hivern.)

No és menys cert fer girar la llengua en el teu melic i ajuntar-hi, fent-me mal, tots els mesos.

En el teu ventre, la meua veu líquida és un riu de set viva, o un cavall que es crema, cec d’horitzons.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CUERPO ENTERO




A veces nos perdemos entre fetiches y, por si fuera poco, de cadáveres embalsamados: de soslayo apartamos los párpados del minotauro difuso de la bruma.

Siempre la habitación está hecha de ráfagas e itinerarios: la fiebre tiene la urgencia de los andenes. (Nos llueve la locura como una brasa de invierno.)

No es menos cierto hacer girar la lengua en tu ombligo y reunir ahí, doliéndome, todos los meses.

En tu vientre, mi voz líquida, es un río de sed viva, o un caballo que se quema, ciego de horizontes.


De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

No hay comentarios: