lunes, 14 de mayo de 2018

ALJAVA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





ALJAVA




Deixa el suïcida que hi ha darrere de la set. Deixa que veja l’eclipsi del sender i l’huracà de sang en el pols.

Ara s’esquerden les arrels en els dits i fluctuen les crineres de les sines, el germen dur de la mel.

No oblide les impureses confuses en el teu pit, ni la gruta agrest de l’oracle, ni l’ull pelegrí de l’instant.

Com els déus, nosaltres no li fem cabuda a la mort:

si de cas, un ritme de flames vessades al galop
(mentre l’aljava es torna ametista. Treball del desterrament.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ



ALJABA




Deja al suicida que hay detrás de la sed. Deja que vea el eclipse del sendero y el huracán de sangre en el pulso.

Ahora se resquebrajan las raíces en los dedos y fluctúan las crines de los senos, el germen duro de la miel.

No olvido las impurezas confusas en tu pecho, ni la gruta agreste del oráculo, ni el ojo peregrino del instante.

Como los dioses, nosotros no le damos cabida a la muerte:

si acaso, un ritmo de llamas derramadas al galope
(mientras la aljaba se vuelve amatista. Trabajo del destierro.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

No hay comentarios: