OFECS

Imagen cogida de la red

OFECS

Darrere dels forats de les setmanes, l’itinerari de les ulleres i aquests rellotges coagulats del llambreig.

Errant l’espill de l’ombra i les fúries del fullatge rovellat i el tall de la gola dels litorals.

A la distància la veu ofegada dels trens i aquest túnel de boira de les esferes i el penyal de la tempesta.

A la vora del precipici, l’estrany vent de l’ofec.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AHOGOS

Detrás de los agujeros de las semanas, el itinerario de las ojeras y esos relojes coagulados del destello.

Errante el espejo de la sombra y las furias del follaje oxidado y el filo de las fauces de los litorales.

A la distancia la voz ahogada de los trenes y ese túnel de niebla de las esferas y el peñasco de la tormenta.

Al borde del precipicio, el extraño viento del ahogo.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.

© André Cruchaga