Imagen cogida del FB de Pere Bessó
FOC DEVORAT
Enmig de tantes escales hi ha unes que condueixen al pantà. (De vegades se sap per les trampes dels esglaons.)
Un creu que tot deliri és despulla: en la humitat de la terra, tants noms com l’esperança que ens obliga a pensar-nos, després d’algun monòleg pertorbador.
(Mai no em fou fàcil oblidar el teu rostre, ni allunyar-me d’aquesta llum cremada del llindar; per si de cas, ací guarde l’ombra bategant de la ruda i la seua marea verda.)
Un arriba a la cendra després de tant foc.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
FUEGO DEVORADO
Entre tantas escaleras hay unas que conducen al pantano. (A veces se sabe por las trampas de los peldaños.)
Uno cree que todo delirio es despojo: en la humedad de la tierra, tantos nombres como la esperanza que nos obliga a pensarnos, después de algún monólogo perturbador.
(Nunca me fue fácil olvidar tu rostro, ni apartarme de esa luz quemada del umbral; por si acaso, ahí guardo la sombra palpitante de la ruda y su verde marea.)
Uno llega a la ceniza después de tanto fuego.
De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André
Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario