domingo, 22 de abril de 2018

AVIDESA

Imagen Pinterest





AVIDESA




Només vull escriure l’olor del teu cos i desamarrar els silencis i cremar en el càntir de pellde la sequera.

(Baten en el vell marí les seues glòries passades, la lliçó silenciosa de les esferes, la presó del dubte i la seua tortura.)

Res més generós que pensar en els penya-segats de l’etern. O en la dolçor de la teua ombra mancant de caducitat.

—Després oblidaré les paraules i els somnis, la lluna i el seu repertori infatigable, la pobresa i les seues fams.

(Tota la terra s’obri als meus ulls: ací, cos a cos, sense mesura, la brasa de memòria damunt de la falda, la desmesura i la seua destrucció.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ



AVIDEZ




Sólo quiero escribir el olor de tu cuerpo y desamarrar los silencios y arder en el cántaro de piel de la sequía.

(Pulsan en el viejo marino sus glorias pasadas, la lección silenciosa de las esferas, la cárcel de la duda y su tortura.)

Nada más generoso que pensar en los acantilados de lo eterno. O en la dulzura de tu sombra que carece de caducidad.

—Luego olvidaré las palabras y los sueños, la luna y su infatigable repertorio, la pobreza y sus hambres.

(Toda la tierra se abre a mis ojos: ahí, cuerpo a cuerpo, sin medida, la brasa de memoria sobre el regazo, la desmesura y su destrucción.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

No hay comentarios: