lunes, 24 de agosto de 2020

SOPOR│ SOPOR

Imagen FB de Pere Bessó





SOPOR




Cremen els nostres fòssils de cada dia en una hòstia il·legible de sopors. Al voltant, les fruites mossegades per l’ànsia, els ensopiments que esgrimeixen pòstumes culleres en placentes d’agònics orgasmes. El sanglot mossega els punys en un plat de taules invisibles i, ací, idèntic al buit, el congost degollat de la sang. En un megasuor de roses marcides, grutes subterrànies a la vora de la vigília, espinen les dentadures i el costat d’una llengua de cendra. Als cantons de la son, el gos del caliu mossega la tenacitat grisa de la vigília.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOPOR




Arden los fósiles nuestros de cada día en una hostia ilegible de sopores. Alrededor, las frutas mordidas por el ansia, las modorras que esgrimen póstumas cucharas en placentas de agónicos orgasmos. El sollozo muerde los puños en un plato de mesas invisibles y, ahí, idéntico al vacío, el desfiladero degollado de la sangre. En un megasudor de rosas marchitas, subterráneas grutas al borde la vigilia, espinan las dentaduras y el costado de una lengua de ceniza. En las esquinas del sueño, el perro del rescoldo muerde la tenacidad gris de la vigilia.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga


domingo, 23 de agosto de 2020

FEMER│ MULADAR

Imagen FB de Pere Bessó






FEMER




De segurs, en la deshora, ja no hi haurà tramoies, ni onatges d’injúries secretes: en la porcatera de la nit, sobra la roba bruta que no llava la tempesta. En una proa de saliva, un cordell amarra el diluvi de l’avidesa, mentre crema el femer de l’esperança.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




MULADAR




De seguro, en la deshora, ya no habrá tramoyas, ni oleajes de secretas injurias: en la pocilga de la noche, sobra la ropa sucia que no lava la tormenta. En una proa de saliva, un cordel amarra el diluvio de la avidez, mientras arde el muladar de la esperanza.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

jueves, 20 de agosto de 2020

INTERLOCUCIÓ │ INTERLOCUCIÓN

Imagen FB de Pere Bessó





INTERLOCUCIÓ




De vegades desperte peus nus enmig del dia. i abraces les meues paraules, aquestes escrites des de l’oblit. I crides davant de les fotografies del costat, entre aqueixes estranyes ombres del purgatori. I penses en els núvols de sal que arrosseguen gavines i andròmines i en alguna finestra plena de màscares. —Clar que, de sobte, hem de refer la rosada i escurçar els trens marcits de les fulles, en el tràfec dels quals es desploma el món.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




INTERLOCUCIÓN




A veces despierto descalzo en medio del día. Y abrazas mis palabras, esas escritas desde el olvido. Y gritas frente a las fotografías de al lado, entre esas extrañas sombras del purgatorio. Y piensas en las nubes de sal que arrastran gaviotas y cachivaches y en alguna ventana llena de máscaras. —Claro que, de pronto, tenemos que reconstruir el rocío y cercenar los trenes marchitos de las hojas, en cuyo tráfago se desploma el mundo.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

miércoles, 19 de agosto de 2020

DESBALANÇ │ DESBALANCE

Imagen FB de Pere Bessó





DESBALANÇ




Abans ja passà la pluja i creuà núvols i pit. Des de llavors la recorde. Guarde silenci. En un espill líquid se n’anaren els colors i aquells ulls d’infància remota. Potser, avui, acudirà una gota de salmorra a aquesta ungla d’insomni darrere d’un taüt. (Per si de cas, exorcitze el meu deliri en un lavabo de molsa fins a sentir el batec d’un bisturí en la meua aorta. Una mosca infestada d’obscenitats urgeix de l’escòria tallada que deixa la febre. En la consciència, cap estupor no rosega el desbalanç inconfés.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESBALANCE




Ya antes pasó la lluvia y cruzó nubes y pecho. Desde entonces la recuerdo. Guardo silencio. En un espejo líquido se fueron los colores y aquellos ojos de infancia remota. Acaso, hoy, acuda una gota de salmuera a esta uña de insomnio en pos de un ataúd. (Por si acaso, exorcizo mi delirio en un lavabo de musgo hasta sentir la pulsación de un bisturí en mi aorta. Una mosca infestada de obscenidades urge de la escoria sajada que deja la fiebre. En la conciencia, ningún estupor roe el desbalance inconfeso.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga