jueves, 13 de agosto de 2020

LLIBERTAT PER A MORIR │ LIBERTAD PARA MORIR

Imagen FB de Pere Bessó





LLIBERTAT PER A MORIR




Restes en la branca renegada de l’últim carrer desmesurat de la tortura. Ací el mocador romput dels penjats per un oblit que ens evoca l’autoflagel·lació de les nostres capacitats. A dir ver, llance els maniquís a la gatzoneta com a ofrena al psalm que mai no resem, dins de l’agonia de dents de la bèstia que ens habita. El drama del temps és només una novel·la de fulletó a imitar en la condensació dels somnis, a devorar en la reïna d’una ullera de pols de l’erm. Cada vegada, l’amor, ens sembla una paraula estranya, sense revelacions: ens vindria bé, llavors, una mica d’absurd i llibertat per a donar-li santa sepultura i que els seus peus dolents mamprenguen la seua fugida d’ombra.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LIBERTAD PARA MORIR




Te quedas en la rama renegada de la última calle desmesurada de la tortura. Ahí el pañuelo roto de los ahorcados por un olvido que nos evoca la autoflagelación de nuestras capacidades. A decir verdad, lanzo los maniquíes en cuclillas como una ofrenda al salmo que nunca rezamos, dentro de la agonía de dientes de la bestia que nos habita. El drama del tiempo es solo una novela de folletín a imitar en la condensación de los sueños, a devorar en la resina de una ojera de polvo del páramo. Cada vez, el amor, nos parece una palabra extraña, sin revelaciones: nos vendría bien, entonces, un poco de absurdo y libertad para darle santa sepultura y que sus pies dolientes, emprendan su huida de sombra.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

TIERRA INTERIOR │ TIERRA INTERIOR

Imagen FB de Pere Bessò





TERRA INTERIOR




Where the thwart-woven boughs were wet and cool
As with a mist of poison, I drew near
To mark the tired stars peer dimly down…
Clark Ashton Smith




A l’altre costat de les sorpreses acumulades, es troben les costures de silenci de l’asfalt i la saliva corroïda de les humitats. Ací, un cavall de reverberacions com un ventall de cendres envellides desgasta la fusta del meu pit. En aquest càntir d’aigües primes, perviu la iracúndia dels records, aqueixos equívocs destructius de la set, la corda parpellejant dels grisos i l’ull cec de tant repetir-se. Un espill de pedra embalsama els cadàvers de la consciència: d’ací emergeixen les mosques amb gust de vinagre, les setmanes de ferro de les estacions.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





TIERRA INTERIOR




Where the thwart-woven boughs were wet and cool
As with a mist of poison, I drew near
To mark the tired stars peer dimly down…
Clark Ashton Smith




Al otro lado de los asombros acumulados, están las costuras de silencio del asfalto y la saliva corroída de las humedades. Aquí, un caballo de reverberaciones como un abanico de envejecidas cenizas desgasta la madera de mi pecho. En este cántaro de delgadas aguas, pervive la iracundia de los recuerdos, esos equívocos destructivos de la sed, la cuerda parpadeante de los grises y el ojo ciego de tanto repetirse. Un espejo de piedra embalsama los cadáveres de la conciencia: de ahí emergen las moscas con sabor a vinagre, las semanas de hierro de las estaciones.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

miércoles, 12 de agosto de 2020

BARREJA │ AMASIJO

Imagen FB de Pere Bessó





BARREJA




Ton angoisse, trop lourde, perce
comme un râle d'agonisant.
Charles Baudelaire




Sobre la làmina de barreges de la intempèrie, el galop monocord i desdibuixat del crit: a cada estona ens colpeja l’ull d’un captaire i el seu retret, aquesta sempre pàl·lida boca dels desvetlaments. “La vida —com diria el vell Ezra Pound— s’esmuny com un ratolí de camp sense agitar l’herba.”

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AMASIJO




Ton angoisse, trop lourde, perce
comme un râle d'agonisant.
Charles Baudelaire




Sobre la lámina de amasijos de la intemperie, el galope monocorde y desdibujado del grito: a cada rato nos golpea el ojo de un mendigo y su reproche, esta siempre pálida boca de los desvelos. “La vida —como diría el viejo Ezra Pound— se desliza como un ratón de campo sin agitar la hierba.”
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

lunes, 10 de agosto de 2020

PRESÈNCIA ESTRANYA │ PRESENCIA EXTRAÑA

Imagen FB de Pere Bessó





PRESÈNCIA ESTRANYA




Al carrer el vernís dur dels menjadors ambulants. Sobre les voravies, quasi inerts, ens bressolen els captaires amb les seues ràncies ulleres i almanacs de mocadors invisibles. D’aquesta vida amb nens abstrets, manca de sossec el coixí; pertot, els espills foscos dels ossos i la bijuteria dels monts de pietat: un aprèn que la ciutat és un museu i cada vida un diluvi. Després de tanta errada entre mercaderies, algú respira braços llunyans i enormes estacions de sutge i, també, inusitats cels com esquerdes. (En el fons, em parla l’infant que truca a la porta i espera pacientment l’alba.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PRESENCIA EXTRAÑA
.



En la calle el barniz duro de los comedores ambulantes. Sobre las aceras, casi inertes, nos arrullan los mendigos con sus rancias ojeras y almanaques de invisibles pañuelos. De esta vida con niños ensimismados, carece de sosiego la almohada; por doquier, los espejos oscuros de los huesos y la bisutería de los montepíos: uno aprende que la ciudad es un museo y cada vida un diluvio. Después de tanto extravío entre mercaderías, alguien respira lejanos brazos y enormes estaciones de hollín y, también, inusitados cielos como grietas. (En el fondo, me habla el niño que toca la puerta y espera pacientemente el alba.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga