sábado, 4 de abril de 2020

EREN DIES I NITS

Imagen FB de Pere Bessó






EREN DIES I NITS




En silencio he conversado con las nubes y esparcido
la soledad de un extremo a otro del viaje.
Alessio Brandolini




Eren dies i nits, dies freds i nits de neu en aquella muntanya absoluta: en uns abrics de soledat embolicàvem els nostres porus, audaços de vegades als matossars de la gruta i la gebrada de la ficció a la boca. Ací, la follia d’un cavall de batecs o la nuesa badada en la plenitud del paradís. A les meues mans la pell èbria, mullada de la innocència i la carícia subtil en el confí de la vigília. (Tot era un festí de ràfegues en la fronda del tràfec i cromàtic del regne del cerç.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ERAN DÍAS Y NOCHES




En silencio he conversado con las nubes y esparcido
la soledad de un extremo a otro del viaje.
Alessio Brandolini




Eran días y noches, fríos días y noches de nieve en aquella montaña absoluta: en unos abrigos de soledad envolvíamos nuestros poros, audaces a veces en los matorrales de la gruta y la escarcha de la ficción en la boca. Ahí, la locura de un caballo de pulsaciones o la desnudez quebrada en la plenitud del paraíso. En mis manos la piel ebria, mojada de la inocencia y la caricia sutil en el confín de la vigilia. (Todo era un festín de ráfagas en la fronda del trasiego y cromático el reino del cierzo.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

viernes, 3 de abril de 2020

DE TOMBES I CREUS

Imagen Pinterest





DE TOMBES I CREUS




Come out of the world – come above it –
Up over its crosses and graves,…
Ella Wheeler Wilcox




Al voltant de tombes i creus, nosaltres en la cartografia de la pluja, els incendis bruts de la ciutat, els carrers absoluts de les ombres. Com simples esbossos, l’aigua que ens torna les butxaques buides, la nit i els seus trens: sempre perduts en un bar d’axil·les, mentre qualsevol imaginari ens acosta a la por. Tota la memòria és obscena quan s’ennuvola el cel i al voltant només hi ha portes de ferro i miserables aiguamolls de malsons. (De vegades em desperte buscant els teus braços enmig de flassades d’oblit.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOBRE TUMBAS Y CRUCES




Come out of the world – come above it –
Up over its crosses and graves,…
Ella Wheeler Wilcox




Sobre tumbas y cruces, nosotros en la cartografía de la lluvia, los incendios sucios de la ciudad, las calles absolutas de las sombras. Como simples bocetos, el agua que nos devuelve los bolsillos vacíos, la noche y sus trenes: siempre perdidos en un bar de axilas, mientras cualquier imaginario nos acerca al miedo. Toda la memoria es obscena cuando se nubla el cielo y alrededor solo hay puertas de hierro y miserables pantanos de pesadillas. (A veces me despierto buscando tus brazos en medio de cobijas de olvido.)
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

sábado, 21 de marzo de 2020

PREMONICIÓ

Imagen FB de Pere Bessó




PREMONICIÓ




Ahir a la nit, un migdia de canelobres en el meu desvetlament mossegava els meus records: ara sé que en aquesta flassada de migracions, la nuesa m’ofereix la cendra promesa d’un descans subterrani.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PREMONICIÓN




Anoche, un mediodía de candelabros en mi desvelo mordía mis recuerdos: ahora sé que en esa cobija de migraciones, la desnudez me ofrece la ceniza prometida de un descanso subterráneo.
.
Del libro: ‘Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

CABAL PRIMITIU

Imagen FB de Pere Bessó





CABAL PRIMITIU




Al peu del crit que cau com la bava dels jardins fangosos, aquesta mena de dia en blanc i negre: en l’hora nona de les aigües mortes, el fang d’un sospir ofegat com el rastre groc de les multituds retallades.Corre la sang sobre les velles forques de la decrepitud i els pedrissos fumats de l’esperança. En les reixes, els ocells picotegen la floridura de les alegries finides en la pell. Gemeguen pertot els comuns de l’insomni i el fil de tabac de l’aurora. A les portes artificials de la son, els cavalls del cor cessen els seus tropells.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CAUDAL PRIMITIVO




Al pie del grito que cae como la baba de los jardines fangosos, esta suerte de día en blanco y negro: en la hora nona de las aguas muertas, el barro de un suspiro ahogado como el rastro amarillo de las muchedumbres cercenadas. Corre la sangre sobre los viejos horcones de la decrepitud y los poyetones ahumados de la esperanza. En las verjas, los pájaros picotean el moho de las alegrías fenecidas en la piel. Gimen por totas partes los retretes del insomnio y el hilo de tabaco de la aurora. En las puertas artificiales del sueño, los caballos del corazón cesan sus tropeles.

Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga