sábado, 21 de marzo de 2020

CABAL PRIMITIU

Imagen FB de Pere Bessó





CABAL PRIMITIU




Al peu del crit que cau com la bava dels jardins fangosos, aquesta mena de dia en blanc i negre: en l’hora nona de les aigües mortes, el fang d’un sospir ofegat com el rastre groc de les multituds retallades.Corre la sang sobre les velles forques de la decrepitud i els pedrissos fumats de l’esperança. En les reixes, els ocells picotegen la floridura de les alegries finides en la pell. Gemeguen pertot els comuns de l’insomni i el fil de tabac de l’aurora. A les portes artificials de la son, els cavalls del cor cessen els seus tropells.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CAUDAL PRIMITIVO




Al pie del grito que cae como la baba de los jardines fangosos, esta suerte de día en blanco y negro: en la hora nona de las aguas muertas, el barro de un suspiro ahogado como el rastro amarillo de las muchedumbres cercenadas. Corre la sangre sobre los viejos horcones de la decrepitud y los poyetones ahumados de la esperanza. En las verjas, los pájaros picotean el moho de las alegrías fenecidas en la piel. Gimen por totas partes los retretes del insomnio y el hilo de tabaco de la aurora. En las puertas artificiales del sueño, los caballos del corazón cesan sus tropeles.

Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

No hay comentarios: