Imagen cogida del FB de Pere Bessó
OBERTURA
En algun lloc de la porta, el silenci vil de la
gespa i el gerani
d’antany, inenarrable quan el paisatge és estrany i
posseït.
(Porte
calendaris encallats en la sospita d’algun port; de sobte,
només l’obertura sense reemplaçament de la gàbia.
Només la bulla dels carrers.)
—Ja em diràs si és possible evadir els forats
de l’alé, el crit de l’ombra,
Els darrers paradisos de la saliva.
Alguna abertura hi haurà per a seduir la rosada: hi
ha fam i set en el meu cadàver
prostituït, ¿recordes els estranys fiblons del
fatu?
En la forma abnegada de les titelles no encaixa la
nostra demència,
Si de cas les clavegueres del pànic, algun ultratge
contra les begonies i els clavells.
Tu senzillament busques —en la pissarra de la
salmorra—, netejar
la consciència, tancar les clivelles del fum dels
cendrers…
“Oberura” [‘Abertura’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ
ABERTURA
En algún lugar de la puerta, el silencio rastrero
del césped y el geranio
de antaño, inenarrable cuando el paisaje es extraño
y poseso.
(Llevo
calendarios atascados en la sospecha de algún puerto; de pronto,
solo la abertura sin reemplazo de la jaula. Solo la
juerga de las calles.)
—Ya me dirás si es posible evadir los agujeros del
aliento, el grito de la sombra,
los postreros paraísos de la saliva.
Alguna abertura habrá para seducir al rocío: hay
hambre y sed en mi cadáver
prostituido, ¿recuerdas los extraños aguijones de
lo fatuo?
En la abnegada forma de las marionetas, no cabe nuestra
demencia,
si acaso las cloacas del pánico, algún ultraje
contra las begonias y los claveles.
Vos, simplemente buscás —en la pizarra de la
salmuera—, limpiar
la conciencia, cerrar las grietas del humo de los
ceniceros…
Barataria, 17.V.2014