martes, 6 de julio de 2021

FETITXE DEL SETGE │ FETICHE DEL ASEDIO

 

Imagen tomada de Pinterest



FETITXE DEL SETGE

 

 

Un vestido de noche corría y gritaba en un claro del bosque.

Georges Hugnet

 

 

Darrere del retaule de cendra dels trens, la talaia dels viatges damunt de les superficies buides del crepuscle. Al lluny el crit dels amfiteatres grisos del bosc embalsamats d’espills, el rictus del túnel de la consciència, o el rar setge de les finestres com un fetitxe abstret al meu tòrax. (De vegades només vull oblidar els remolins abstrets de les teues cuixes i les promeses d’hivern i les multituds del pols; però, és clar, la memòria és un puzzle de vertigens infinits.)

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

FETICHE DEL ASEDIO

 

 

Un vestido de noche corría y gritaba en un claro del bosque.

Georges Hugnet

 

 

Detrás del retablo de ceniza de los trenes, la atalaya de los viajes sobre las superficies vacías del crepúsculo. A lo lejos el grito de los anfiteatros grises del bosque embalsamados de espejos, el rictus del túnel de la conciencia, o el raro asedio de las ventanas como un fetiche ensimismado en mi tórax. (A veces solo quiero olvidar los remolinos ensimismados de tus muslos y las promesas de invierno y las multitudes del pulso; pero claro, la memoria es un puzzle, de vértigos infinitos.)

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga


No hay comentarios: