QUALSEVOL DIA

Imagen cogida de la red

QUALSEVOL DIA

Cremem els vaixells desconfiant de l’horitzó; l’ull, al capdavall,
petrifica les siluetes: només vull que les ombres dissolguen els genets,
i que hi haja un altre lloc per a furgar en els minuts.
(Si és possible, deixaré els malsons i el cataclisme dels carrers.)
El temps, adins, m’ofereix el seu mateix drenatge…

“Qualsevol dia” [‘Dia cualquiera’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

DÍA CUALQUIERA

Quemamos los barcos descreyendo del horizonte; el ojo, a fin de cuentas,
petrifica las siluetas: sólo quiero que las sombras desvanezcan los jinetes,
y que haya otro lugar para hurgar en los minutos.
(Si ello es posible, dejaré las pesadillas y el cataclismo de las calles.)
El tiempo, adentro, me ofrece su propio drenaje…

Barataria, 07.IV.2014

ESTANY

Imatge presa d’angelarodante.blogspot.com

ESTANY

A prop de l’estany l’herbot del meu alé, la dura llum del dia.
A la vora de la illada, el barret resolt del desig, l’horitzó amb boirina,
i la fragància que emergeix d’aqueixa melòdica en fondalada.
(En l’aiguamoll de la meua follia, clivella el monticle el seu mateix estiu;
tot el bri cap en la meua llengua: reescric així l’alfabet sense el seu llanguiment.)
Al final del viatge, l’au remota persevera en el fervor de la taverna…

“Estany” [‘Estanque’] d’ANDREI CURUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ.

ESTANQUE

Junto al estanque el hierbajo de mi aliento, la dura luz del día.
Al borde del ijar, el sombrero resuelto del deseo, el horizonte con neblina,
y la fragancia que emerge de esa melódica en hondonada.
(En el pantano de mi locura, hiende el montículo su propio estío;
toda la brizna cabe en mi lengua: reescribo así el alfabeto sin languidecerse.)
Al término del trayecto, el ave remota persevera en el fervor de la taberna…
Barataria, 04.IV.2014

NOMS

Imagen cogida de la red

NOMS

Els aprenia, a poc a poc, com llavoretes compartides al llarg de la foguera.
Des d’aleshores el goig té campanes i no mausoleus: (aprení, després,
que hi ha paraules ignominioses i absurdes), noms breus; d’altres, llargs
com l’esperança, com els fils telegràfics dels ocells.
Ara jugue a pujar i baixar escales (de sobte trobe que el cel
té llenguatge de basílica, i llunyanies més grans que un plat de menjar.)
Quines circumstàncies udolen en el gruix de certs noms?
Sé que el meu pelatge, sovint, es refreda en la pluja, (tu) li lleves, al fred,
la rebel·lia als meus cabells…

Noms” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

NOMBRES

Los fui aprendiendo como semillas compartidas a lo largo de la hoguera.
Desde entonces el júbilo tiene campanas y no mausoleos: (aprendí, luego,
que hay palabras ignominiosas y absurdas), nombres breves; otro, largos
como la esperanza, como los hilos telegráficos de los pájaros.
Ahora juego a subir y bajar escaleras (de pronto pienso que el cielo
tiene lenguaje de basílica, y lejanías más extensas que un plato de comida.)
¿Qué circunstancias aúllan en el espesor de ciertos nombres?
Sé que mi pelaje, a menudo, se enfría en la lluvia, (vos) le quitás, al frío,
la rebeldía a mis cabellos…

Barataria, 02.IV.2014

REMOR

Imagen cogida de la red

REMOR

En l’àmbit dels ossos, cruixir de dents. (Demà, en la ribera
del caragol marcit), la nineta destil·lant el seu clam.
Tot horitzó és preeminent a qualsevol absurd, ho diu la vespra
i el missatge de les al·leluies…

“Remor” [‘Rumor’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

RUMOR

En el ámbito de los huesos, el crujir de dientes. (Mañana, en la ribera
del caracol marchito), la pupila destilando su clamor.
Todo horizonte es preeminente a cualquier absurdo, lo dice la vigilia
y el mensaje de los aleluyas…

Barataria, 23.III.2014