VÓS, AMB UN BLUES DE FONS
Ara ens imanten els dies més foscos, la mort tan bella, nua, davant de
l’espill; el braser encarnat d’animal, ens fa mal com un glop que es beu en
carrers morts, buits de cor, però amb molta incertesa. El dolor és navalla a la
vora de les temples, ganyotes de set envoltades de desigs. Al voltant hi ha una
mar de màscares que ens parlen, cegues, en la bellesa animal de l’ardor. Ací
l’onatge que puja a l’altar, flor ferotge arrabassada als lavabos d’un riure
obscè, en una rialla de llenguatges muts de l’arc de carn de la mitjalluna de
la remor.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
.
VOS, CON UN BLUES DE FONDO
Ahora nos imantan los días más oscuros, la muerte tan bella, desnuda,
frente al espejo; el brasero encarnado de animal, nos duele como un trago que
se bebe en calles muertas, vacías de corazón pero con mucha incertidumbre. El
dolor es navaja al borde de las sienes, muecas de sed rodeadas de deseos.
Alrededor hay un mar de máscaras que nos hablan, ciegas, en la belleza animal
del ardor. Aquí el oleaje que sube al altar, flor feroz arrebatada en los
lavabos de una risa obscena, en una risa de lenguajes mudos del arco de carne
de la medialuna del susurro.
.
Del libro: ‘Fuego de llaves
invisibles’, 2021
©André Cruchaga
