jueves, 5 de marzo de 2020

LLINDAR DEL DOL

Imagen FB de Pere Bessó





LLINDAR DEL DOL




…en un mundo sin cielo todo es despedida.
Mark Strand




Tot és comiat als costats d’aquesta cremada que perdura en l’indesxifrable. Com res no és, sinó l’esvaniment dels signes vitals, m’estime més l’art de la pèrdua del cuc que discorre en el bassal de la posteritat. Davant de la llosa cavernosa de l’ànima, aquesta fúnebre gebrada de l’abandonament: a falta d’un pit que em faça ombra, amanyague la fuga del meu rostre abans d’estremir-me en el fèretre.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





UMBRAL DEL DUELO




…en un mundo sin cielo todo es despedida.
Mark Strand




Todo es despedida en los costados de esta quemadura que perdura en lo indescifrable. Como nada es, sino el desvanecimiento de los signos vitales, prefiero el arte del extravío del gusano que discurre en el charco de la posteridad. Ante la losa cavernosa del alma, esta fúnebre escarcha del abandono: a falta de un pecho que me de sombra, arrullo la fuga de mi rostro antes de estremecerme en el féretro.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020
©André Cruchaga

miércoles, 4 de marzo de 2020

DISTORSIÓ DE LA MIRADA

Imagen FB de Pere Bessó






DISTORSIÓ DE LA MIRADA




A través de les meues mans desguassa la foscor de l’asfalt.
Pertot el plat buit com les fartades de la floridura
en un matxet: en les ulleres fumades de la taula, la fam
lligada a l’horror del paradís promés.
Mai no fou als meus ulls estrany l’argument d’un millor destí;
i mentre això no passe, continue ací, desviscut en el miratge,
o en els velers mimètics de l’espill.
A estones es pengen als meus ulls eixams de vaques.
A estones les teues cuixes sense diluir-se a la meua boca d’ombres.
A estones la cremada del teu alè en el desvetlament de les meues venes.
Una cova d’insectes amenaça els set cercles del fervor.
Al meu llit ballen esguitades sense temps les meues ninetes.
Per si de cas, la imatge del tràfec em serveix de testimoni.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DISTORSIÓN DE LA MIRADA




A través de mis manos desemboca la oscuridad del asfalto.
Por doquier el plato vacío como los hartazgos del moho
en un machete: en las ojeras ahumadas de la mesa, el hambre
ceñida al horror del paraíso prometido.
Nunca a mis ojos fue extraño el argumento a un mejor destino;
y mientras eso no sucede, sigo aquí, desvivido en el espejismo,
o en los veleros miméticos del espejo.
A ratos se asoman a mis ojos enjambres de vacas.
A ratos los muslos tuyos sin diluirse en mi boca de sombras.
A ratos la quemadura de tu aliento en el desvelo de mis venas.
Una cueva de insectos amenaza los siete círculos del fervor.
En mi cama bailan salpicadas sin tiempo mis pupilas.
Por si acaso, la imagen del trasiego me sirve de testigo.

.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020
©André Cruchaga

PODER DE LA NIT

Imagen FB de Pere Bessó





PODER DE LA NIT




…con qué poder la noche deponía
su amargura en la altura del rocío
tal como deponía la desdicha
su arma en las arboledas.
Elvio Romero




A l’altura del camí, la bretxa per a les premonicions. I aquell estupor groc de l’aire viciat de les cunetes. Un fogonada grisa mossega la nit amb la seua doble clau de vena oberta. No hi ha treva per a aquest peix desprès de les hores del no-res, ni vol per a l’ocell de cerç nocturn de les paràboles: tot resta dit en la soga que ens dessagna i en el calabruix de flassades del paradís.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PODER DE LA NOCHE




…con qué poder la noche deponía
su amargura en la altura del rocío
tal como deponía la desdicha
su arma en las arboledas.
Elvio Romero




A la altura del camino, la brecha para las premoniciones. Y aquel amarillo estupor del aire viciado de las cunetas. Un fogonazo gris muerde la noche con su doble llave de vena abierta. No hay tregua para este pez desprendido de las horas de la nada, ni vuelo para el pájaro de cierzo nocturno de las parábolas: todo está dicho en el mecate que nos desangra y en el granizo de cobijas del paraíso.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga

martes, 3 de marzo de 2020

CAMÍ D’INTRAMURS

Imagen FB de Pere Bessó





CAMÍ D’INTRAMURS




Solo viviendo absurdamente se podría romper alguna vez
este absurdo infinito.
Julio Cortázar




Pel camí de la memòria, les afonies en l’ànima de la fossa: respire amb comptetagotes, els intramurs del rellotge que desvetla. I amb la convicció de la indigència que m’assisteix, camine darrere d’un esclat d’hibernacions. Ja sense cap pressa, oblide tots els afronts que arriben a la meua oïda. Crema el foc, però ja en el seu repòs.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CAMINO DE INTRAMUROS




Solo viviendo absurdamente se podría romper alguna vez
este absurdo infinito.
Julio Cortázar




Por el camino de la memoria, las afonías en el alma de la fosa: respiro a cuentagotas, los intramuros del reloj que desvela. Y con la convicción de la indigencia que me asiste, camino tras un destello de hibernaciones. Ya sin ninguna prisa, olvido todas las afrentas que llegan a mi oído. Arde el fuego, pero ya en su reposo.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga