jueves, 22 de mayo de 2014

VIATGE PÒSTUM

Imagen cogida de la red




VIATGE PÒSTUM



Que la llum afone la seua imatge en la meua làpida. Animada i alhora visible.
Més enllà de l’anònim i l’oblit, sóc ciutadà d’aquest país.
Posa una rosa sense baldes damunt de la meua creu, només un pètal cap a l’horitzó,
com tu un carrer que desafie el temps.
Que la set siga sempre la de l’au clarivident; la teua nuesa, fam
per als meus ulls, per a les meues mans, nahual de la meua arbreda.
—Tu també ets el camí en la meua foscor, la meua llum, molsa roja damunt
de la pedra, l’alba en els meus fantasmes cecs.
(La carn sempre aguaita els arrels dolents de l’alé, aqueix altre vol
que crema les carcanades: el pols com una llengua sacsada per persianes.
Ho dic ara davant de l’antesala de l’alba.)


“Viatge pòstum” [‘Viaje póstumo’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




VIAJE PÓSTUMO



Que la luz hunda su imagen en mi lápida. Animada y visible al mismo tiempo.
Más allá de lo anónimo y el olvido, soy ciudadano de este país.
Pon una rosa sin aldabas sobre mi cruz, un pétalo tan solo hacia el horizonte,
como vos una calle que desafíe al tiempo.
Que la sed sea siempre la del ave clarividente; tu desnudez, hambre
para mis ojos, para mis manos, nahual de mi arboleda.
—Vos también sos el camino en mi oscuridad, mi luz, rojo musgo sobre
la piedra, el alba en mis fantasmas ciegos.
(La carne siempre atisba las dolientes raíces del aliento, ese otro vuelo
que quema las osamentas: el pulso como una lengua sacudida por persianas.
Lo digo ahora frente a la antesala del alba.)


Barataria, 21.IV.2014

miércoles, 21 de mayo de 2014

TROBADA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




TROBADA



I damunt de les aigües, albirem l’alta onada del mar en el sense fi.
Alguna vegada caminem damunt de l’escuma ensordidora, sense adonar-nos llavors de la forma de la sal i els camins: aqueixos camins descoberts,
sense parets, com torxes en el pensament.
(El captaire ens torna les seues llàgrimes, aquella nit de rius somnàmbuls,
Aquell forrellat de l’ombra clavat en les ninetes.)

—Tu em sobrevius escalant la meua mateixa irrealitat, al costat del gos
espellifat de les escletxes, com un altre joc en els espills de les sabates.
Cada dia ens trobem fent-li carasses al futur: 
la pel·lícula en blanc i negre ens fa reinventar uns altres paisatges.
Vindrà l’horitzó a socórrer-nos de la golfa del cruixit, de tanta
gangrena acumulada? Ja ho veurem quan acreixerà la pluja
i el país canviarà d’ulleres i paraules i encensers…

“Trobada” [‘Encuentro’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




ENCUENTRO




Y sobre las aguas, avistamos el alto oleaje del mar en el sinfín.
Alguna vez caminamos sobre la espuma ensordecedora, sin entonces
percatarnos de la forma de la sal y los caminos: esos caminos descubiertos,
sin paredes, como antorchas en el pensamiento.
(El mendigo nos devuelve sus lágrimas, aquella noche de ríos sonámbulos,
aquel cerrojo de la sombra clavado en las pupilas.)

—Vos me sobrevivís escalando mi propia irrealidad, junto al perro
desvencijado de las rendijas, como otro juego en los espejos de los zapatos.
Cada día nos encontramos haciéndole muecas al futuro: 
la película en blanco y negro nos hace reinventar otros paisajes.
¿Vendrá el horizonte a socorrernos del desván del crujido, de la tanta
gangrena acumulada? Ya lo veremos cuando arrecie la lluvia
y el país cambie de gafas y palabras e incensarios…
Barataria, 16.V.2014

martes, 20 de mayo de 2014

OBERTURA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




OBERTURA



En algun lloc de la porta, el silenci vil de la gespa i el gerani 
d’antany, inenarrable quan el paisatge és estrany i posseït.
(Porte calendaris encallats en la sospita d’algun port; de sobte,
només l’obertura sense reemplaçament de la gàbia. Només la bulla dels carrers.)
—Ja em diràs si és possible evadir els forats de l’alé, el crit de l’ombra,
Els darrers paradisos de la saliva.
Alguna abertura hi haurà per a seduir la rosada: hi ha fam i set en el meu cadàver
prostituït, ¿recordes els estranys fiblons del fatu?
En la forma abnegada de les titelles no encaixa la nostra demència,
Si de cas les clavegueres del pànic, algun ultratge contra les begonies i els clavells.
Tu senzillament busques —en la pissarra de la salmorra—, netejar
la consciència, tancar les clivelles del fum dels cendrers…

“Oberura” [‘Abertura’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ 




ABERTURA




En algún lugar de la puerta, el silencio rastrero del césped y el geranio 
de antaño, inenarrable cuando el paisaje es extraño y poseso.
(Llevo calendarios atascados en la sospecha de algún puerto; de pronto,
solo la abertura sin reemplazo de la jaula. Solo la juerga de las calles.)

—Ya me dirás si es posible evadir los agujeros del aliento, el grito de la sombra,
los postreros paraísos de la saliva.
Alguna abertura habrá para seducir al rocío: hay hambre y sed en mi cadáver
prostituido, ¿recuerdas los extraños aguijones de lo fatuo?
En la abnegada forma de las marionetas, no cabe nuestra demencia,
si acaso las cloacas del pánico, algún ultraje contra las begonias y los claveles.
Vos, simplemente buscás —en la pizarra de la salmuera—, limpiar
la conciencia, cerrar las grietas del humo de los ceniceros…

Barataria, 17.V.2014

lunes, 19 de mayo de 2014

RAJOLES

Imagen cogida de la red




RAJOLES




Recull les rajoles madures de la boirina, l’eco plural de l’oasi
i totes les nits plegades en els meus ulls. (A voltes ens oblidem de les gavines
i reclamem a l’angoixa per la vigília dissolta en les nostres mans.)

Hi ha tant a dir després de tot: com el pamflet del temps
i el seu afany enrarit. Tot el que ens és inassolible.
En el mercat, els utilitarismes i els ressorts dels guanys, (jo imprecís
i mimètic)
enmig de les engrunes de l’oferta i la demanda.
Necessite un altre nom com ara un llargmetratge de buits….

"Rajoles" ['Baldosas'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




BALDOSAS




Recojo las baldosas maduras de la neblina, el eco plural del oasis
y todas las noches juntas en mis ojos. (A veces nos olvidamos de las gaviotas
y le reclamamos a la angustia por la vigilia disuelta en nuestras manos.)

Hay tanto que decir, después de todo: como el panfleto del tiempo
y su enrarecido afán. Todo lo que nos es inasible.
En el mercado, los utilitarismos y los resortes de las ganancias, (yo impreciso
y mimético)
entre las migajas de la oferta y la demanda.
Necesito otro nombre como un largometraje de vacíos….

Barataria, 03.IV.2014