martes, 13 de julio de 2021

LLIGAM DE L’HIVERN │ ATADURA DEL INVIERNO

 

Imagen Pinterest



LLIGAM DE L’HIVERN

 

 

Ahora es el ritmo del invierno

quien me clava sus ojos entre las uñas y el cielo.

Almudena Guzmán

 

 

No queda molt a fer davant dels lligams de l’hivern, ni al rent dels dies proscrits pel jardí d’aigua que es cola per les finestres: sé que hi ha memòria, però aquesta cada vegada més s’esvaeix com aquella alegria vençuda per l’ala ferida de les vesprades. No és petita aquesta càrrega de les culpes, tampoc la ferida que s’aferra a dins com un remolí de pecats, un gronxador enterrat en alguna sèquia de cavalls cecs i peixos ocults. No sé si en el teler del galop, incinerem els cascos o és només el pit que dringa com una gota minúscula damunt de l’asfalt del paladar fosc de lluernes. El cel, per cert, és únicament un teulat de somnis, una trista mossegada al record.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

ATADURA DEL INVIERNO

 

 

Ahora es el ritmo del invierno

quien me clava sus ojos entre las uñas y el cielo.

Almudena Guzmán

 

 

No queda mucho por hacer frente a las ataduras del invierno, ni a la levadura de los días proscritos por el jardín de agua que se cuela a través de las ventanas: sé que hay memoria, pero ésta cada vez se desvanece como aquella alegría vencida por el ala herida de las tardes. No es pequeña esta carga de las culpas, tampoco la herida que se aferra adentro como un remolino de pecados, un columpio enterrado en alguna acequia de caballos ciegos y peces ocultos. No sé si en el telar del galope, incineramos los cascos o es solo el pecho que tintinea como una gota minúscula sobre el asfalto del paladar oscuro de luciérnagas. El cielo, por cierto, es únicamente un tejado de sueños, una triste mordida en el recuerdo.

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga


No hay comentarios: