martes, 17 de noviembre de 2020

PORTA DE LA PERMANÈNCIA│ PUERTA DE LA PERMANENCIA

 

Imagen Pinterest




PORTA DE LA PERMANÈNCIA

 

 

Por esa puerta huyó diciendo: «¡nunca!»

Por esa puerta ha de volver un día...

Amado Nervo

 

 

Encara és present l’esquerda abissal que reclama l’insomni.

Enmig de la tempesta, les trenes d’aigua i les seues mutacions:

en cada flassada desfaig els objectes de la fam,

un batec de portes obertes mossega la decrepitud dels bordells,

mentre pense com escapçar tots els dies de les setmanes,

el plat d’argila en una carícia,

aquesta paraula que mai no manca d’abric ni humanitat.

En la fotografia natal degota un parèntesi de foc i comiats:

Un sanglot de fèretre a punt de perdre’s a l’ànima del vent.

Al costat dels draps impregnats de pols,

l’espera i els seus dubtes, l’esplendor de la fosca, el tió de set

com un escalpel silenciós a la gola.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

PUERTA DE LA PERMANENCIA

 

 

Por esa puerta huyó diciendo: «¡nunca!»

Por esa puerta ha de volver un día...

Amado Nervo

 

 

Todavía está presente la grieta abisal que reclama al insomnio.

En medio de la tormenta, las trenzas de agua y sus mutaciones:

en cada cobija deshago los objetos del hambre,

un latido de puertas abiertas muerde la decrepitud de los burdeles,

mientras pienso en cómo decapitar todos los días de las semanas,

el plato de arcilla en una caricia,

esa palabra nunca que carece de abrigo y humanidad.

En la fotografía natal gotea un paréntesis de fuego y adioses:

un sollozo de féretro a punto de perderse en el alma del viento.

Junto a los trapos impregnados de polvo,

la espera y sus dudas, el esplendor de los oscuro, el tizón de sed

como un escalpelo silencioso en la garganta.

.

Del libro: “Invención de la espera”, 2020

©André Cruchaga


No hay comentarios: