domingo, 25 de octubre de 2020

REMOLÍ│ TORBELLINO

 

Imagen Pinterest



REMOLÍ

 

 

Ningú no dorm en un rampell de minuts, entre somni i vigília, les vèrtebres desbocades de la bogeria, un ocell penedit als cantons de l’hivern, una ciutat que somiem en els embornals: només una escletxa per a veure l’univers, l’abisme amb el seu esclat de voràgine, la brasa vívida feta cendra. Sempre ens toca assentir amb la gola el martiri del parrac a la boca, i, potser també, mossegar la tendresa freda del cel. Ara sé que som tan petits enmig de la gruta seminal de la mar…

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

TORBELLINO

 

 

Nadie duerme en un arrebato de minutos, entre sueño y vigilia, las vértebras desbocadas de la locura, un pájaro arrepentido en las esquinas del invierno, una ciudad que soñamos en las alcantarillas: solo una rendija para ver el universo, el abismo con su destello de vorágine, la brasa vívida hecha ceniza. Siempre nos toca asentir con la garganta el martirio del andrajo en la boca, y acaso, también, morder la ternura fría del cielo. Ahora sé que somos tan pequeños en medio de la gruta seminal del mar.

 

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


No hay comentarios: