RESIGNACIÓ
Avui, damunt del
llibre de pedra dels cementiris, soterrí el mort que porte dins: als meus
muscles pesa el temps marcit i el sol estufat de la meua infància i els renous
que anava trobant pel camí. Soterrí l’ebrietat de les distàncies per a només
cremar-me de genolls davant del camí. (Brunzegen
els teus porus als meus ulls i totes aquelles agulles de cap de les paraules
que mossegaren els talons. Jo sempre visc en un país fosc: ací cada dia és
de nit i dins d’ella la mort que ens desitja sense que puguem vèncer-la.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
RESIGNACIÓN
Hoy, sobre el
libro de piedra de los cementerios, enterré al muerto que llevo dentro: en mis
hombros pesa el tiempo marchito y el sol ahuecado de mi infancia y los retoños
que fui encontrando en el camino. Enterré la ebriedad de las distancias para
solo quemarme de rodillas frente al camino. (Zumban
tus poros en mis ojos y todos aquellos alfileres de palabras que mordieron los
talones. Yo siempre vivo en un país oscuro: aquí cada día es de noche y en
ella, la muerte que nos desea sin que podamos vencerla.)
.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario