lunes, 6 de julio de 2020

CEMENTIRI ATÀVIC │ CEMENTERIO ATÁVICO

Imagen FB de Pere Bessó





CEMENTIRI ATÀVIC




It was winter, near freezing,
I'd walked through a forest of firs
when I saw issue out of the waterfall
a solitary bird.
Kathleen Jamie




Un cementiri d’ocells habita la boira. Una bèstia, una llunyania sorda i atàvica, empedreïda en els ganivets del batec. Camine atrapat en una mena de fred: en el buit tou de la fusta dels matossars, la llum dels morts, quasibé entranyable. Toque la boira endurida del bosc, ara que la demència fa inventari dels records, i tota forma del món oscil·la en una hamaca de mosques. Un taüt de cal mossega la soledat pansida que ens deixa l’eternitat de mitjanit: cap al buit i sense tardança, la roba de plomes de l’espill, o el terror d’haver vist el cadàver del paisatge.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





CEMENTERIO ATÁVICO




It was winter, near freezing,
I'd walked through a forest of firs
when I saw issue out of the waterfall
a solitary bird.
Kathleen Jamie




Un cementerio de pájaros habita la niebla. Una bestia, una lejanía sorda y atávica, empedernida en los cuchillos del latido. Camino atrapado en una especie de frío: en el hueco de la madera de los matorrales, la luz de los muertos, casi entrañable. Toco la niebla endurecida del bosque, ahora que la demencia hace inventario de los recuerdos, y toda forma del mundo oscila en una hamaca de moscas. Un ataúd de cal muerde la soledad marchita que nos deja la eternidad de medianoche: hacia el vacío y sin demora, la ropa de plumas del espejo, o el terror de haber visto el cadáver del paisaje.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

No hay comentarios: