sábado, 4 de enero de 2020

OCELL D’ALES TRENCADES

Imagen FB de Pere Bessó





OCELL D’ALES TRENCADES




Al pit, un ocell d´ales trencades. Un au, tot just, solitària
A la gola. Així s´explica l´indesxifrable de la llum cega,
o del buit per endavant que ens deixa el temps.
És el cor de cendra després de la còpula. És la nuesa
desesperada d´una comunió amb aquell dolç presidi,
ara a la deriva, enfonsada en un embarcador d´espessa salmorra.
—Mai no he oblidat la ràfega, ni la romeria de la suor en cada
despertar esdevingut, ni la primera pluja seminal de les finestres.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PÁJARO DE ALAS ROTAS




En el pecho, un pájaro con sus alas rotas. Un ave, apenas, solitaria
en la garganta. Así se explica lo indescifrable de la luz ciega,
o del vacío de antemano que nos deja el tiempo.
Es el corazón de ceniza después de la cópula. Es la desnudez
desesperada de una comunión con aquel dulce presidio,
ahora a la deriva, hundida en un embarcadero de espesa salmuera.
—Nunca he olvidado la ráfaga, ni la romería del sudor en cada
despertar sucedido, ni la primera lluvia seminal de las ventanas.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

No hay comentarios: