sábado, 23 de noviembre de 2019

PASSEM DE LA LLUM

Imagen FB de Pere Bessó





PASSEM DE LA LLUM




Passem de la sintaxi de la llum, a un rostre de paraules fosques.
En el cometa trencat de les reminiscències, intuim
la perversitat d’anar descalços, sense més epifania, de sobte,
que les calamitats que propicia l’efímer.
Ja disgregada la claredat, la duplicitat inexorable de les ombres,
o la nit que ens remet a un altre espill d’atris madurs.
En l’erm de la foscor, també el desvetlament a borbollons.
Mai no trenca l’alba, encara que lavem els espills i augmenten
en la tempesta, enfiladisses darrere del ràfec dels núvols.
.
Poema d´ANDRE CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PASAMOS DE LA LUZ




Pasamos de la sintaxis de la luz, a un rostro de palabras oscuras.
En el cometa roto de las reminiscencias, intuimos
la perversidad de andar descalzos, sin más epifanía, de repente,
que las calamidades que propicia lo efímero.
Ya disgregada la claridad, la duplicidad inexorable de las sombras,
o la noche que nos remite a otro espejo de maduros atrios.
En el páramo de la oscuridad, también el desvelo a borbollones.
Nunca amanece por más que lavemos los espejos y arrecien
en la tormenta, enredaderas detrás del alero de las nubes.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: