AL PAS DEL MIMETISME DE L’ALA

Imagen FB de Pere Bessó

AL PAS DEL MIMETISME DE L’ALA

Al pas del mimetisme de les ales, els imaginaris embogits al voltant del concret i els excessos d’un desert en les mirades. Entre a l’alé, cec, dels cabals, a l’embasta del pols que sagna a la gola, a la sang evaporada d’aquella llàgrima nupcial de la nit famolenca. (Igual que la llengua tràgica del llit, el planisferi de llet trencat dels imants i la seua fosca pulsació.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AL PASO DEL MIMETISMO DEL ALA

Al paso del mimetismo de las alas, los imaginarios enloquecidos sobre el concreto y los excesos de un desierto en las miradas. Entro al aliento, ciego, de los caudales, al hilván del pulso que sangra en la garganta, a la sangre evaporada de aquella lágrima nupcial de la noche hambrienta. (Igual que la lengua trágica del lecho, el planisferio de leche roto de los imanes y su pulsación oscura.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga